dijous, 26 de novembre del 2009
Visita al Museu Picasso, dilluns 23 de novembre
El dilluns al matí vam anar al Museu Picasso, i allà ens va rebre la cap del servei educatiu, Maria Alcover. Ens va estar explicant una sèrie de coses. El Museu Picasso és l'últim museu que ha incorporat el servei educatiu. Va ser cap al 2006, quan van canviar la direcció i van decidir treballar amb escoles. Aprofitant l'increment de turisme volen reforçar la consolidació d'autòctons. S'ha de fomentar el servei educatiu; actualment hi treballen una persona i mitja. Els nens d'infantil que venen al museu visiten entre cinc i dotze obres, no en poden veure més perquè no poden concentrar-se tanta estona. L'any passat van passar pel museu 13.000 nens.
El museu també fa projectes petits amb escoles de barri.
L'espai educatiu està instal·lat de moment (fa dos anys) al segon pis d'una zona d'exposicions temporals, perquè no hi ha un espai concret assignat. Actualment s'està edificant un nou espai en el mateix edifici. Com que aquest espai provisional no té aigua corrent ni lavabo, els nens de P3 no pugen, sinó que fan les visites senceres a la planta baixa.
El museu rep molta demanada per part de les escoles, sobretot de primària. Actualment es fan tres tallers al matí i es planteja realitzar-ne també al migdia-tarda. Les reserves es fan desde l'1 de setembre.
Per tal que els nens participin en les visites, se'ls asseu davant les obres i se'ls fa dialogar; que expliquin el que veuen. Quan pugen cap al taller reforcen el que han vist a les sales del museu realitzant diferents activitats.
Les mestres o els mestres reben a les escoles un dossier del museu on hi ha algunes activitats per a fer a les aules abans d'anar al museu.
Un del tallers és -> un pintor i mil propostes (per a alumnes de P4 i P5). Cada cop que mirem un rostre ens preguntem coses que només es poden respondre amb imaginació: com és aquesta persona? Com se sent? Què ens vol dir?
Objectius:
- estimular la capacitat d'observació
- observar els trets característics d'un rostre
- esbrinar, a partir de l'expressió facial i corporal, com es plasmen els estats d'anim
Algunes imatges cedides pel museu:
El museu també fa projectes petits amb escoles de barri.
L'espai educatiu està instal·lat de moment (fa dos anys) al segon pis d'una zona d'exposicions temporals, perquè no hi ha un espai concret assignat. Actualment s'està edificant un nou espai en el mateix edifici. Com que aquest espai provisional no té aigua corrent ni lavabo, els nens de P3 no pugen, sinó que fan les visites senceres a la planta baixa.
El museu rep molta demanada per part de les escoles, sobretot de primària. Actualment es fan tres tallers al matí i es planteja realitzar-ne també al migdia-tarda. Les reserves es fan desde l'1 de setembre.
Per tal que els nens participin en les visites, se'ls asseu davant les obres i se'ls fa dialogar; que expliquin el que veuen. Quan pugen cap al taller reforcen el que han vist a les sales del museu realitzant diferents activitats.
Les mestres o els mestres reben a les escoles un dossier del museu on hi ha algunes activitats per a fer a les aules abans d'anar al museu.
Un del tallers és -> un pintor i mil propostes (per a alumnes de P4 i P5). Cada cop que mirem un rostre ens preguntem coses que només es poden respondre amb imaginació: com és aquesta persona? Com se sent? Què ens vol dir?
Objectius:
- estimular la capacitat d'observació
- observar els trets característics d'un rostre
- esbrinar, a partir de l'expressió facial i corporal, com es plasmen els estats d'anim
Algunes imatges cedides pel museu:
dimecres, 25 de novembre del 2009
Reflexió de la setmana cultural
Dilluns 16 de novembre -> vam fer la sortida al Jardí de les Cordes de Cerdanyola del Vallès. A nivell personal va ser una experiència nova que en general va agradar molt, tot i que va haver moments de tensió i nervis. Però el companyerisme i ànims dels demés van ajudar a adquirir confiança i a acabar l'activitat amb èxit. La proposta educativa i pedagògica que ofereix el Jardí de les Cordes és un circuit adaptat a les necessitats dels infants de 3 a 6 anys. Ens van insistir en la importància de l'acompanyament d'un adult per a cada nen.
Aquesta activitat és molt bona pels infants tant pel treball de la motricitat com pel divertiment que suposa, l’esforç i la relació amb els companys de classe. Ens va agradar molt l’entorn natural del lloc, així com també la seguretat que transmetien els monitors i la seva amabilitat.
Dimarts 17 de novembre -> vam fer una visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya. En arribar, la cap del departament d'educació del museu ens va oferir una conferència sobre com enfoquen les propostes artístiques del museu alhora de transmetre-les als alumnes que venen d'infantil, primària i secundària. Ens va parlar del servei educatiu i dels objectius de les propostes museístiques, i es va ajudar d'un cd que posteriorment ens van donar a cada un de nosaltres. Tot seguit ens van dividir en dos grups, un va fer la visita de "Fades i follets" i l'altre la de "So i color". En general ens van fer la visita com si fóssim nens d'infantil perquè veiéssim clarament com era, ens anaven explicant què els hi diuen, què és el que més els agrada, com hem de captar la seva atenció... etc. Aquestes visites que fa el MNAC tenen un gran èxit.
Les dues visites són molt educatives per als nens ja que entren amb contacte amb el món de l’art, i comencen a experimentar les primeres sensacions davant les obres, els colors, les formes i les dimensions d’aquestes. L’adaptació pedagògica que fan de les obres per als nens ens va semblar molt treballada i adaptada a les edats dels infants. En especial, les titelles eren molt gracioses i divertides., i és una manera molt eficaç d’apropar-te als infants i captar la seva atenció.
Dijous 19 de novembre -> vam anar a l'escola Joan XXIII de Bellvitge. En arribar, ens van rebre a la sala d'actes on ens van fer una xerrada sobre el funcionament de l'escola. En especial ens van explicar l'etapa de l'educació infantil. Després vam estar veient les aules i passadissos del curs d'infantil on hi havia els nens amb les mestres i algunes alumnes del mòdul d'infantil que estaven fent pràctiques amb els petits. Hi havia diversos racons on s'hi feien diferents tallers i els nens s'ho passaven molt bé. Tot seguit vam anar a conèixer les aules d'informàtica de l'escola, i ens van explicar quin era el seu ús i a qui anaven destinades.
La visita a les aules i passadissos d’infantil ens va enriquir força com a futures mestres ja que encara no havíem vist cap escola. Vam gaudir veient les activitats que feien, la decoració de les aules, el tracte de les mestres amb els petits i els materials clàssics i tecnològics que feien servir. L’altre part de la visita als ordinadors, se’ns va fer pesada i avorrida, ja que la temàtica no era gaire interessant.
Divendres 20 de novembre -> vam anar a visitar el Museu de la Música, però va ser una visita molt fugaç i no en vam poder gaudir degut a la falta de temps i la poca organització. Tot i així va ser molt interessant. Quan els nens visiten aquest museu viuen experiències noves i enriquidores. Experimenten amb els instruments perquè hi ha una sala en la que poden tocar-los, s’habituen a veure objectes musicals i aprenen de tot allò que els hi explica l’educadora.
Tot seguit vam anar a una de les sales de l'Auditori a veure l'últim assaig de l'obra "Corda i descorda" dirigida a un públic infantil entre 1 i 2 anys. Ens va agradar moltíssim, tan l'obra en sí com els actors, el tracta amb el públic, el muntatge, la interpretació i la cloenda. Ho vam trobar molt original i molt encertat. Pensem que pel públic infantil serà una vivència molt especial ja que són molt petits i quedaran meravellats gràcies a l’actitud i l’actuació dels intèrprets.
Reflexió de Núria Comajoan, Beatriz González, Cora Nicolás, Nerea Fulgencio i Marta Riera
Aquesta activitat és molt bona pels infants tant pel treball de la motricitat com pel divertiment que suposa, l’esforç i la relació amb els companys de classe. Ens va agradar molt l’entorn natural del lloc, així com també la seguretat que transmetien els monitors i la seva amabilitat.
Dimarts 17 de novembre -> vam fer una visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya. En arribar, la cap del departament d'educació del museu ens va oferir una conferència sobre com enfoquen les propostes artístiques del museu alhora de transmetre-les als alumnes que venen d'infantil, primària i secundària. Ens va parlar del servei educatiu i dels objectius de les propostes museístiques, i es va ajudar d'un cd que posteriorment ens van donar a cada un de nosaltres. Tot seguit ens van dividir en dos grups, un va fer la visita de "Fades i follets" i l'altre la de "So i color". En general ens van fer la visita com si fóssim nens d'infantil perquè veiéssim clarament com era, ens anaven explicant què els hi diuen, què és el que més els agrada, com hem de captar la seva atenció... etc. Aquestes visites que fa el MNAC tenen un gran èxit.
Les dues visites són molt educatives per als nens ja que entren amb contacte amb el món de l’art, i comencen a experimentar les primeres sensacions davant les obres, els colors, les formes i les dimensions d’aquestes. L’adaptació pedagògica que fan de les obres per als nens ens va semblar molt treballada i adaptada a les edats dels infants. En especial, les titelles eren molt gracioses i divertides., i és una manera molt eficaç d’apropar-te als infants i captar la seva atenció.
Dijous 19 de novembre -> vam anar a l'escola Joan XXIII de Bellvitge. En arribar, ens van rebre a la sala d'actes on ens van fer una xerrada sobre el funcionament de l'escola. En especial ens van explicar l'etapa de l'educació infantil. Després vam estar veient les aules i passadissos del curs d'infantil on hi havia els nens amb les mestres i algunes alumnes del mòdul d'infantil que estaven fent pràctiques amb els petits. Hi havia diversos racons on s'hi feien diferents tallers i els nens s'ho passaven molt bé. Tot seguit vam anar a conèixer les aules d'informàtica de l'escola, i ens van explicar quin era el seu ús i a qui anaven destinades.
La visita a les aules i passadissos d’infantil ens va enriquir força com a futures mestres ja que encara no havíem vist cap escola. Vam gaudir veient les activitats que feien, la decoració de les aules, el tracte de les mestres amb els petits i els materials clàssics i tecnològics que feien servir. L’altre part de la visita als ordinadors, se’ns va fer pesada i avorrida, ja que la temàtica no era gaire interessant.
Divendres 20 de novembre -> vam anar a visitar el Museu de la Música, però va ser una visita molt fugaç i no en vam poder gaudir degut a la falta de temps i la poca organització. Tot i així va ser molt interessant. Quan els nens visiten aquest museu viuen experiències noves i enriquidores. Experimenten amb els instruments perquè hi ha una sala en la que poden tocar-los, s’habituen a veure objectes musicals i aprenen de tot allò que els hi explica l’educadora.
Tot seguit vam anar a una de les sales de l'Auditori a veure l'últim assaig de l'obra "Corda i descorda" dirigida a un públic infantil entre 1 i 2 anys. Ens va agradar moltíssim, tan l'obra en sí com els actors, el tracta amb el públic, el muntatge, la interpretació i la cloenda. Ho vam trobar molt original i molt encertat. Pensem que pel públic infantil serà una vivència molt especial ja que són molt petits i quedaran meravellats gràcies a l’actitud i l’actuació dels intèrprets.
Reflexió de Núria Comajoan, Beatriz González, Cora Nicolás, Nerea Fulgencio i Marta Riera
diumenge, 15 de novembre del 2009
Pàgina web "Musiquetes"
Avui he descobert la pàgina web http://www.musiquetes.com/.Es tracta d'un espai web destinat a nens, pares i educadors. Hi ha diverses activitats per a que facin els infants, com jocs i cançons. També hi podem trobar una agenda on hi ha recomanacions d'espectacles, pel·lícules, llibres, activitats, sortides, etc per als més petits. Hi ha un apartat amb descàrregues de retallables, dibuixos per pintar, músiques, postals, fons d'escriptori... etc.
A banda de tot això, la web ens mostra: qui en són els creadors; on podem trobar els seus llibres, els seus cds; enllaços d'amics relacionats amb el món dels infants.
La web és divertida, dinàmica, alegre, didàctica i enriquidora per als nens. La trobo molt recomanable per a tothom que tingui relació d'una manera o una altra amb els més petits!
divendres, 13 de novembre del 2009
Decàleg del bon comunicador
Aquestes són les característiques que ha de tenir un bon comunicador. A classe de comunicació vam fer grups per posar en comú les idees més importants del llibre "com parlar bé en públic", i un cop tota la classe va acabar, ho vam posar en comú i vam crear un document amb totes les idees més destacades i fonamentals.
DECÀLEG DEL BON COMUNICADOR
Relacionat amb el contingut
El contingut ha d'estar ben estructurat i ha de ser clar, cal donar a conèixer al públic la intenció del discurs:
- Fer-se les quatre preguntes bàsiques: per què, què, a qui i com
- Preparar un bon guió
- Exposar a la introducció les idees principals del discurs
- Saber argumentar i exemplificar
- Marcar clarament el final del discurs, destacant les idees principals destacades i trobant la frase clau per tancar el discurs
Cal tenir preparats recursos per introduir en el moment adequat del discurs:
- L'orador ha de ser capaç d'improvisar
- En el discurs no ha de mancar ni ha de sobrar res
- El bon comunicador ha d'evitar les "coletillas"
Llenguatge corporal
L'orador ha de procurar fer una bona gesticulació, tenir cura de la posició, les mirades, el somriure i utilitzar tècniques per amagar el nerviosisme, etc:
- Ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l'orador, com a l'espectador
- Controlar la respiració ajuda a controlar els nervis
- Desplaçar el cos per aproximar-se al públic
- Tenir cura del vestit. Portar la indumentària adequada al públic, respectant sempre la personalitat de l'orador
La veu
Utilitzar un bon to de veu, procurant modular tant el ritme com el volum, acompanya a fer més entenedor el discurs i destacar els elements claus:
- Bon ús de la veu (intensitat, volum, velocitat, entonació, articulació, vocalització, pauses, silencis...)
- Claredat i bona pronúncia
La qualitat del llenguatge oral és un dels elements del discurs que fa que els oients puguin seguir i comprendre amb més facilitat:
- Bon ús del llenguatge oral: sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi
- S'ha de parlar amb claredat i fer ús de frases curtes
Elements de l'entorn
Cal tenir cura de l'entorn on es fa el discurs, per tal de crear un clima adequat:
- Eliminar sorolls externs que puguin distreure o crear neguit
- Procurar que la llum natural o artificial creï un clima agradable
- La comoditat dels seients per als oients és un factor que ajuda a posar més atenció
- L'orador ha de sentir-se còmode i disposar d'un espai on moure's, on deixar els fulls...i si cal una bona taula
- Cal vetllar per tal que tan l'orador com els oients es puguin comunicar visualment
L'ús dels audiovisuals, és un bon recurs per acompanyar el discurs i a la vegada donar pautes per seguir el contingut:
- És important no abusar dels mitjans audiovisuals i no posar-hi tot el contingut
- La introducció d'imatges i exemples, o frases fetes, mitjançant audiovisuals ajuda a comprendre i recordar el discurs
Estratègies per a captar el públic
Una bona actitud de proximitat ajuda a adquirir una major complicitat amb el públic:
- Si utilitza l'humor capta millor el públic
- S'hauria de crear feedback amb el públic, per veure com reacciona segons el discurs que fem
- L'orador podria utilitzar exemples reals per interaccionar amb el públic
- Adaptar el discurs al públic
Els exemples i anècdotes donen un aire de proximitat:
- El bon comunicador ha de fer servir exemples per captar l'atenció del públic
- Utilitzar l'acudit o l'anècdota
Davant les preguntes o dubtes és important no menysprear amb respostes:
- Actitud positiva
- Ha de tenir una bona capacitat d'improvisació i naturalitat
Ser clar, breu i precís alhora d'exposar el tema per a que el públic s'interessi el màxim possible.
DECÀLEG DEL BON COMUNICADOR
Relacionat amb el contingut
El contingut ha d'estar ben estructurat i ha de ser clar, cal donar a conèixer al públic la intenció del discurs:
- Fer-se les quatre preguntes bàsiques: per què, què, a qui i com
- Preparar un bon guió
- Exposar a la introducció les idees principals del discurs
- Saber argumentar i exemplificar
- Marcar clarament el final del discurs, destacant les idees principals destacades i trobant la frase clau per tancar el discurs
Cal tenir preparats recursos per introduir en el moment adequat del discurs:
- L'orador ha de ser capaç d'improvisar
- En el discurs no ha de mancar ni ha de sobrar res
- El bon comunicador ha d'evitar les "coletillas"
Llenguatge corporal
L'orador ha de procurar fer una bona gesticulació, tenir cura de la posició, les mirades, el somriure i utilitzar tècniques per amagar el nerviosisme, etc:
- Ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l'orador, com a l'espectador
- Controlar la respiració ajuda a controlar els nervis
- Desplaçar el cos per aproximar-se al públic
- Tenir cura del vestit. Portar la indumentària adequada al públic, respectant sempre la personalitat de l'orador
La veu
Utilitzar un bon to de veu, procurant modular tant el ritme com el volum, acompanya a fer més entenedor el discurs i destacar els elements claus:
- Bon ús de la veu (intensitat, volum, velocitat, entonació, articulació, vocalització, pauses, silencis...)
- Claredat i bona pronúncia
La qualitat del llenguatge oral és un dels elements del discurs que fa que els oients puguin seguir i comprendre amb més facilitat:
- Bon ús del llenguatge oral: sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi
- S'ha de parlar amb claredat i fer ús de frases curtes
Elements de l'entorn
Cal tenir cura de l'entorn on es fa el discurs, per tal de crear un clima adequat:
- Eliminar sorolls externs que puguin distreure o crear neguit
- Procurar que la llum natural o artificial creï un clima agradable
- La comoditat dels seients per als oients és un factor que ajuda a posar més atenció
- L'orador ha de sentir-se còmode i disposar d'un espai on moure's, on deixar els fulls...i si cal una bona taula
- Cal vetllar per tal que tan l'orador com els oients es puguin comunicar visualment
L'ús dels audiovisuals, és un bon recurs per acompanyar el discurs i a la vegada donar pautes per seguir el contingut:
- És important no abusar dels mitjans audiovisuals i no posar-hi tot el contingut
- La introducció d'imatges i exemples, o frases fetes, mitjançant audiovisuals ajuda a comprendre i recordar el discurs
Estratègies per a captar el públic
Una bona actitud de proximitat ajuda a adquirir una major complicitat amb el públic:
- Si utilitza l'humor capta millor el públic
- S'hauria de crear feedback amb el públic, per veure com reacciona segons el discurs que fem
- L'orador podria utilitzar exemples reals per interaccionar amb el públic
- Adaptar el discurs al públic
Els exemples i anècdotes donen un aire de proximitat:
- El bon comunicador ha de fer servir exemples per captar l'atenció del públic
- Utilitzar l'acudit o l'anècdota
Davant les preguntes o dubtes és important no menysprear amb respostes:
- Actitud positiva
- Ha de tenir una bona capacitat d'improvisació i naturalitat
Ser clar, breu i precís alhora d'exposar el tema per a que el públic s'interessi el màxim possible.
Seminari
Ahir dijous a Seminari vam estar parlant sobre la pel·lícula que havíem vist el dimarts, Billy Elliot. Vam parlar de sentiments, d'estereotips, de política, de societat, de valors... etc. Vam estar d'acord els uns amb els altres.
Tot seguit vam agrupar-nos en grups de 3 o 4 persones i vam estar responent un qüestionari que tractava el tema del "gènere i l'educació". Havíem de reflexionar sobre qüestions de gènere en l'àmbit social i escolar, després d'haver llegit a casa l'article Gènere i multiculturalitat: els reptes d'una educació física en moviment, que ha escrit la Sara Figueres (professora d'educació física). Vam debatre una estona tots plegats el que opinàvem, a grans trets per exemple vam comentar que desde que una criatura neix ja rep pràctiques tipificats de gènere; que els pares marquen arquetips de gènere; que el paper dels mass-media en la creació d'arquetips de gènere és força influent (anuncis de joguines, dibuixos animats, esports a la televisió); que els docents sovint inconscientment marquen arquetips a les escoles; com les cultures marquen molt els rols del gènere (africana, àrab, xinesa).
Tot seguit vam agrupar-nos en grups de 3 o 4 persones i vam estar responent un qüestionari que tractava el tema del "gènere i l'educació". Havíem de reflexionar sobre qüestions de gènere en l'àmbit social i escolar, després d'haver llegit a casa l'article Gènere i multiculturalitat: els reptes d'una educació física en moviment, que ha escrit la Sara Figueres (professora d'educació física). Vam debatre una estona tots plegats el que opinàvem, a grans trets per exemple vam comentar que desde que una criatura neix ja rep pràctiques tipificats de gènere; que els pares marquen arquetips de gènere; que el paper dels mass-media en la creació d'arquetips de gènere és força influent (anuncis de joguines, dibuixos animats, esports a la televisió); que els docents sovint inconscientment marquen arquetips a les escoles; com les cultures marquen molt els rols del gènere (africana, àrab, xinesa).
dimecres, 11 de novembre del 2009
Seminari
A la sessió de seminari d'ahir vam veure la pel·lícula Billy Elliot. Es narra la història d'un nen de classe baixa que viu a una barriada de Durham i que descobreix la seva passió pel ball. El nen passa per moltes dificultats i entrebancs deguts a la desaprovació del seu pare perquè faci ballet. Però finalment, quan el seu pare el veu ballar quasi per accident, queda tan meravellat que no dubta en ajudar al seu fill a fer realitat el seu somni i treure el màxim partit al do que té.
Personalment la pel·lícula em va semblar fascinant. Es tracten valors com el de l'esperit de superació, la lluita, la constància, el valor, la força i la confiança. Una història que sembla tràgica però que té un final apoteòsic.
dimarts, 10 de novembre del 2009
dilluns, 9 de novembre del 2009
Apunts de TIC. Classe pràctica
A la classe del dimecres (4 de novembre) vam fer una pràctica amb el Google Docs. El Google docs és un programa lliure que s'utilitza desde Internet i és força sencill treballar-hi. Un usuari de Gmail crea un document i convida a qui vulgui per a que hi participi. D'aquesta manera no s'acumulen documents com quan fem servir el mail.
En primer lloc he creat un document de text i he convidat a les companyes del meu grup a que hi participessin. Totes hem pogut editar i desar els canvis que hem anat fent. El document és sobre la recepta d'un pa de pessic.
En segon lloc hem fet una presentació amb el Power Point i hem anat afegint punts de la mateixa manera que en l'apartat anterior.
En tercer lloc he creat un formulari amb preguntes relacionades amb el power point, i les companyes del grup les han anat responent. El Google Docs automàticament ha creat un full de càlcul amb les preguntes i respostes anotades.
En primer lloc he creat un document de text i he convidat a les companyes del meu grup a que hi participessin. Totes hem pogut editar i desar els canvis que hem anat fent. El document és sobre la recepta d'un pa de pessic.
En segon lloc hem fet una presentació amb el Power Point i hem anat afegint punts de la mateixa manera que en l'apartat anterior.
En tercer lloc he creat un formulari amb preguntes relacionades amb el power point, i les companyes del grup les han anat responent. El Google Docs automàticament ha creat un full de càlcul amb les preguntes i respostes anotades.
Seminari
En les darreres sessions de seminari hem estat practicant la lectura en veu alta amb contes o relats diversos. L'última vegada ho vam fer drets per tal d'adquirir confiança en nosaltres mateixos i dominar els nervis. Sembla que anem millorant dia rere dia, tot i que ens falta teatralitat!
Un dels dies vam dividir el grup en dos, i vam fer un debat sobre el calendari de l'escola i el canvi de setmana de vacances (avançar el curs una setmana al setembre i fer una setmana de vacances al febrer). Una banda era defensora de "no" i l'altre del "sí". Va ser molt interessant i estimulant per a tots.
En una altra sessió, cadascú va portar una notícia relacionada amb el món de l'educació. Vam arribar a la conclusió que segons qui publiqui les notícies o on estiguin publicades, seran més menys objectives.
Una notícia parlava de la "pèrdua de la primavera" fent referència al fet que a l'avançar-se els objectius acadèmics els nens tenen molta feina tan a l'escola com a casa. Dins l'educació infantil ja els fan fer assignatures com anglès i sembla que estiguin realitzant una pre-primària. Els nens han d'aprendre a voler aprendre; el joc, recerca, ajuda al nen a cercar la motivació de l'aprenentatge. No es tracta doncs d'avançar continguts, sinó de crear ganes d'aprendre. És fonamental que l'infant experimenti amb plàstica, materials diversos, sons... etc.
Una altra notícia era sobre l'ensenyança obligatòria fins els 18 anys. L'alumne tindria l'opció de fer el batxillerat en tres anys. Vam comentar que volen fer això per tal de no perdre alumnes ja que a primer de batxillerat molts suspenen i ja no continuen. Ho farien també per evitar l'abandonament escolar que es dóna als 16 anys. El ministre d'educació vol evitar aquest fet. No caldria seguir a l'escola, podrien fer formacions diverses, tallers, mòduls...
La conclusió a la que vam arribar és que hem de canviar el sistema educatiu perquè actualment estem fracaçant.
Vam comentar més notícies: canvi de nom de les festes del calendari; els resultats dels alumnes immigrants a les escoles públiques són més baixos que a les escoles privades.
A la sessió del dijous dia 5 de novembre, vam estar revisant un per un els blocs dels alumnes del nostre seminari. Així vam poder comparar-nos els uns amb els altres, explicar les nostres experiències amb el bloc, i millorar-lo posteriorment.
Un dels dies vam dividir el grup en dos, i vam fer un debat sobre el calendari de l'escola i el canvi de setmana de vacances (avançar el curs una setmana al setembre i fer una setmana de vacances al febrer). Una banda era defensora de "no" i l'altre del "sí". Va ser molt interessant i estimulant per a tots.
En una altra sessió, cadascú va portar una notícia relacionada amb el món de l'educació. Vam arribar a la conclusió que segons qui publiqui les notícies o on estiguin publicades, seran més menys objectives.
Una notícia parlava de la "pèrdua de la primavera" fent referència al fet que a l'avançar-se els objectius acadèmics els nens tenen molta feina tan a l'escola com a casa. Dins l'educació infantil ja els fan fer assignatures com anglès i sembla que estiguin realitzant una pre-primària. Els nens han d'aprendre a voler aprendre; el joc, recerca, ajuda al nen a cercar la motivació de l'aprenentatge. No es tracta doncs d'avançar continguts, sinó de crear ganes d'aprendre. És fonamental que l'infant experimenti amb plàstica, materials diversos, sons... etc.
Una altra notícia era sobre l'ensenyança obligatòria fins els 18 anys. L'alumne tindria l'opció de fer el batxillerat en tres anys. Vam comentar que volen fer això per tal de no perdre alumnes ja que a primer de batxillerat molts suspenen i ja no continuen. Ho farien també per evitar l'abandonament escolar que es dóna als 16 anys. El ministre d'educació vol evitar aquest fet. No caldria seguir a l'escola, podrien fer formacions diverses, tallers, mòduls...
La conclusió a la que vam arribar és que hem de canviar el sistema educatiu perquè actualment estem fracaçant.
Vam comentar més notícies: canvi de nom de les festes del calendari; els resultats dels alumnes immigrants a les escoles públiques són més baixos que a les escoles privades.
A la sessió del dijous dia 5 de novembre, vam estar revisant un per un els blocs dels alumnes del nostre seminari. Així vam poder comparar-nos els uns amb els altres, explicar les nostres experiències amb el bloc, i millorar-lo posteriorment.
Plàstica
Aquests són dos dels treballs que hem fet a l'aula de plàstica. El primer treball són 6 petites pintures que vam fer mitjançant pigments extrets d'alguns aliments. Per a espasar-los fèiem servir farina. El sucre també ajudava a agafar consistència. Aquests són els colors que vaig fer servir:
groc ataronjat: carbassa amb sucre i aigua
vermell marronós: remolatge, sucre, aigua i farina
blau turquesa: puré de patata, aigua i pigment alimentari blau
marró: colacao, puré de patata i aigua
rosa: aigua, farina, sucre i pigment alimentari rosa
blau elèctric: farina, sucre, aigua i pigment blau fosc.
El resultat va ser realment sorprenent i és una activitat molt indicada per a que els infants experimentin amb els aliments com a mitjà per a pintar.
El segon, un dibuix d'un animal que havien de copiar d'una fotografia. Vaig escollir l'ós panda i el vaig pintar amb pastels.
diumenge, 8 de novembre del 2009
Cançó infantil
Aquests nens interpreten la cançó "do re mi al jardí" a la seva aula de l'escola. És una de les moltes cançons que hem après amb la Reina Capdevila.
Video extret de la pàgina web "You Tube"
">
Video extret de la pàgina web "You Tube"
">